
L’argumentari del PSC per oposar-se a la moció fou una càrrega frontal contra la independència de la nació i contra el principi democràtic de la participació ciutadana. L’alcalde, Josep Perpinyà, assegut al costat de la primera dama de Catalunya, va arribar a dir coses com que ha de ser el Parlament qui es pronunciï sobre aquesta qüestió (dies després que, per segona vegada, tots els grups del Parlament de Catalunya hagin unànimement votat en contra de la ILP sobre el plebiscit !!!) o que les persones que aniran a votar ho faran enganyades sota la premissa que amb la independència serem més rics, i que els organitzadors seran incapaços d’assegurar debats neutrals on participin tant partidaris del No com del Sí.
A la moció aprovada s’hi diu que la consulta popular és una demostració de civisme i democràcia participativa, un exemple de compromís i de maduresa de la societat civil (que és qui la impulsa) i com a tal s’ha de respectar i afavorir. També, s’hi argüeix que el Parlament de Catalunya ha proclamat en dues ocasions — el 12 de desembre de 1989 (resolució 98/III) i l’1 d’octubre de 1998 (resolució 679/V) — el dret del Poble Català a determinar lliurement el seu futur.
1 comentari:
Hola,
Prova de funcionament dels comentaris.
Josep Maria
Publica un comentari a l'entrada